MITJÓ

Una fotografia que capta un moment (just aquell després d'haver treballat i embogit amb la folie du Roi Lear i abans d'oblidar les vergonyes pels bars de Bordeaux), dues persones (una Laura-o-més-aviat-una-Loga i una María-que-se-esconde-detrás-del-objetivo), una acció (ganes de posar-se guapa o de sentir-se atractiva?), un mirall (que amb la seva poca atenció pel que fa a la neteja crea un efecte granulós molt curiós i artísticament molongui en la foto) i uns mitjons penjats d'un pop blau de plàstic amb pinces (objecte que no s'arriba a veure a la foto però que és molt útil i es pot trobar molt bé de preu a l'Ikea).

Sí. Això és el que passa quan un viu a una habitació petita de Bordeaux. Abans de sortir de festa una noia que es diu Laura però que s'ha acostumat a respondre com a Loga es mira en un mirall no especialment net per pintar-se i sentir-se més atractiva i una amiga que just és allà perquè havia de fer un treball Shakespearià roba l'instant amb un 'clic' just pel darrere, i com que l'habitació és petita en aquesta fotografia s'aprecien uns extranys mitjons que hi pengen i que m'han fet pensar que n'he perdut un. Sí, un dels mitjons que apareix en la fotografia ja no hi és. I en el seu honor, aquí deixo la fotografia perquè tot junts el recordem. El mitjó valent que ha abandonat a la seva parella que ara s'aborreix al segon calaix de la petita habitació de Bordeaux. Sí. Un mitjó desaparellat que un dia com avui no és simplement un mitjó, sinó el mitjó.