ASPRE

encara recordo l'abans de marxar.
em mirava i em deia picant-me l'ullet:
"marxa, cony! fuig! carretera i manta"!
i jo anava corrents i encara l'emprenyava més.
vinga a petonejar-lo, mimar-lo, estimar-lo.
a vegades sentia la forta olor a colònia,
aquella que sempre es posa,
a vegades simplement em rascava,
i ell em mirava tot eixerit tocant-se la cara:
"punxa, eh? toca, toca... punxa!"