ASPRE

encara recordo l'abans de marxar.
em mirava i em deia picant-me l'ullet:
"marxa, cony! fuig! carretera i manta"!
i jo anava corrents i encara l'emprenyava més.
vinga a petonejar-lo, mimar-lo, estimar-lo.
a vegades sentia la forta olor a colònia,
aquella que sempre es posa,
a vegades simplement em rascava,
i ell em mirava tot eixerit tocant-se la cara:
"punxa, eh? toca, toca... punxa!"

MITJÓ

BALLAR

La luna de espejos · Jorge Drexler

Mabel, dejó
el bolso con unas amigas
y salió a bailar,
las luces violetas la protegían.
Mintió la edad
cruzando la pista vacía,
y lo abrazó,
sonaban las lentas lo permitían.

Y la música siguió
y la pista se llenó.
Giraba conversando con él.

Se habían visto alguna vez,
un baile en el club de Salinas,
los comentarios de rigor,
y la mano en la espalda la sostenía.
Un mostrador
de mesas de salón de clase.
La multitud.
La luna de espejos giraba en el aire.

Y la música ayudó,
vio la pista oscurecer.
Su cuerpo recostándose en él.

Mabel dudó,
pero no movió la mejilla,
y besó también,
fingiendo saber mientras aprendía.
Y la música cambió,
y la pista despertándose,
y aquel perfume nuevo en la piel.

BALLAR

MITJÓ

creixen mitjons dels arbres...

BALLAR

Com sempre dic,

tu balla,

que jo tocaré...

...on sigui, on pugui, on hi hagi lloc....

....per què tu puguis seguir ballant

BALLAR

" Danse sur le pont"

31/01/2010.

Pont de la Feuillée, Lyon (France) - [20:21]

Laura Peinado et Maria Lorenzo

SECRET

i ja no recordo què és el que em va dir...

MITJÓ

Una fotografia que capta un moment (just aquell després d'haver treballat i embogit amb la folie du Roi Lear i abans d'oblidar les vergonyes pels bars de Bordeaux), dues persones (una Laura-o-més-aviat-una-Loga i una María-que-se-esconde-detrás-del-objetivo), una acció (ganes de posar-se guapa o de sentir-se atractiva?), un mirall (que amb la seva poca atenció pel que fa a la neteja crea un efecte granulós molt curiós i artísticament molongui en la foto) i uns mitjons penjats d'un pop blau de plàstic amb pinces (objecte que no s'arriba a veure a la foto però que és molt útil i es pot trobar molt bé de preu a l'Ikea).

Sí. Això és el que passa quan un viu a una habitació petita de Bordeaux. Abans de sortir de festa una noia que es diu Laura però que s'ha acostumat a respondre com a Loga es mira en un mirall no especialment net per pintar-se i sentir-se més atractiva i una amiga que just és allà perquè havia de fer un treball Shakespearià roba l'instant amb un 'clic' just pel darrere, i com que l'habitació és petita en aquesta fotografia s'aprecien uns extranys mitjons que hi pengen i que m'han fet pensar que n'he perdut un. Sí, un dels mitjons que apareix en la fotografia ja no hi és. I en el seu honor, aquí deixo la fotografia perquè tot junts el recordem. El mitjó valent que ha abandonat a la seva parella que ara s'aborreix al segon calaix de la petita habitació de Bordeaux. Sí. Un mitjó desaparellat que un dia com avui no és simplement un mitjó, sinó el mitjó.

MITJÓ

Lisboa...

SECRET

SECRETO A VOCES

SECRET

SECRET

En el pasado, cuando las personas tenían secretos y esos secretos no deseaban compartirlos, subían a una montaña,
buscaban un árbol y tallaban un agujero en él
para susurrar el secreto en el agujero.

Luego lo recubrían con barro, de ese modo nadie más lo descubriría.

Sin embargo en una ocasión me enamoré de alguien.
Al cabo de un tiempo ella ya no estaba.

Fui hasta 2046 creyendo que podría estar esperándome allí,
pero no la encontré.
No puedo dejar de preguntarme si ella me amaba o no,
no obstante nunca lo averigüé.

Tal vez su respuesta fuera como un secreto que nadie sabría jamás...

Todos los secretos son surcos de lágrimas.

2046, Wong Kar-Wai